La mina de Banyoles

Un dia tot passejant pels voltants de la font de la Rajoleria, vaig trobar-me amb uns forats al terra. Aquests seguien línies rectes, on hi havien crescut arbres. La meva curiositat va portar-me a ficar el cap dins d'un aquests forats i quina va ser la meva sorpresa, he trobat la "MINA"!

Des de feia molts anys havia sentit a parlar de la mina o túnel de Banyoles. Uns deien que anava des del Monestir de Sant Esteve fins al Convent Vell o que unia per sota terra tots els convents amb el Monestir i que així els capellans podien anar d'un lloc a l'altre sense ser vistos. Fins i tot havia sentit dir que el varen construir els moros.

La curiositat per conèixer i saber una mica més la seva història m’ha portat a buscar-la, però les informacions recollides tots aquests anys no sempre han estat del tot certes o no eren prou creïbles.

La meva primera entrada a la mina de Banyoles va ser el 23 de maig de 1989, aprofitant unes obres de les Aigües Potables a la plaça d'en Ges. Les seves mesures són: 1,75 m. d'alçada i 0,75 m. d'amplada, el sostre és amb tres lloses i al seu costat dret hi ha la canalització per l'aigua.

Malauradament aquesta mina ha desaparegut. A primers de 2005, l'empresa d'excavacions Serra de Camós va rebre l'encàrrec de refer el carrer de Sant Martirià, quan era alcalde de Banyoles en Pere Bosch, que és historiador però no pas conservador.

A finals del mes de febrer de 2005, s'estaven fent els fonaments d'un bloc de pisos que fan cantonada amb el carrer Molí Canyer. Allà la mina passa a uns tres metres sota terra.

A la placeta dels Estudis, la mina està del tot destruïda per les obres d'instal.lació de serveis, com l'aigua, llum i gas. En aquesta mateixa plaça, el 2 de setembre de 1998 i al costat del museu Darder, hi havia un pou d'uns 10 m. de fons amb graons oposats per baixar-hi. En la part més alta hi havia una entrada per l'aigua, que venia canalitzada des de la mina. En el centre de la plaça hi havia una cadireta per desviar-la quan convingués.

També vaig veure restes de la mina el 6 de juliol de 2005, davant de la casa de les monges Butinyanes, coincidint amb l'excavació de la plaça Major. Aquí passa pel costat est de la plaça, on hi ha un tall a la llosa, fins al carrer de Girona, on vaig veure les restes el 21 de gener de 1999.

Una altre mina és la que hi ha al carrer Paraireria, visitada el 30 de gener de 1998, en unes obres del gas. Aquesta és més estreta que la del carrer de Sant Martirià, fa 1,70 m. d'alçada per 0,60 m. d'amplada i al seu costat esquerre hi ha un tub de terrissa, per on circulava l'aigua. Aquesta mina també ha desaparegut durant les obres d'aquest carrer els anys 2007-2008.

A l'any 1864, durant les reformes d'ampliació de l'església de Santa Maria, es va desviar la mina que baixava pel carrer de Sant Antoni i estava connectada a la del carrer Paraireria. Ara té una secció de 0,35 m. per 0,70 m.

LA MEVA TEORIA.

Tot comença amb la necessitat d’aigua prou bona per cuinar o per beure. Banyoles va estar molts anys d’esquenes a l’estany. Per això miraren les fonts: primer la font d'en Sala, però a l'estar més baixa que la ciutat s'hauria de portar l'aigua a mans. En segon lloc van pensar en la font de la Rajoleria: aquesta té el problema d'estar a l'altre costat de la riera de Canaletes, i per portar l'aigua s'hauria de construir un aqüeducte.

Al 1734, la canalització ja estava en molt mal estat i la font del Túmul o Condreta, datada del 1442, i situada al costat de l'església de Santa Maria, molts dies no tenia aigua. Aquesta aigua arribava aquí amb tubs de terrissa, per sobre terra.

L'any 1864, durant les reformes d'ampliació de l'església de Santa Maria, es va traslladar la font a la Pia Almoina. Aquí hi havia una font des de l'any 1636, que utilitzava els tubs de terrissa de la mina del carrer Paraireria per portar-hi l'aigua.

A causa del mal estat de la canalització i de les arcades, l'any 1799 es va començar a construir la nova mina. Després de perforar el puig de la Quintana de Palau, baixava seguint el carrer de Sant Martirià, carrer Mercadal, plaça Major i carrer de Girona. A la plaça d'en Ges hi havia un ramal de la mina que baixava pel carrer de Sant Antoni i carrer Paraireria, desviada a l'alçada de l'església de Santa Maria. Després de passar per sota la Pia Almoina, seguia el carrer de Sant Pere fins a trobar el rec Major.

Els nous arcs es construïren seguint el que és ara el carrer de les Arcades (1812), més al nord dels antics arcs. Podem seguir una mica com avançaven les obres per les dates de les fonts. A la font de les Ànimes hi havia una porta d'accés a la mina, amb la data 1800, i a les fonts d'en Ges i de la placeta dels Estudis, construïdes el 1812.

Això no és una ciència exacta, jo no sóc historiador, tant sols afeccionat, per això si algú en sap més li agraïria que es posés en contacte per compartir coneixements.

Per més informació: LA PRIMERA MINA DE BANYOLES(1799 - 1805) Guerau Palmada, 2006