Hola, sóc una cigonya blanca que un dia de primavera de l'any 2006 vaig néixer en un niu d'algun lloc de Lleida. Com que érem molts germans, em varen portar al centre de fauna salvatge de Vallcalent, on vaig créixer.
Després de un viatge molt llarg vàrem arribar, amb altres companyes, als aiguamolls de la Puda. Som a primers de setembre. Quin mareig, tancades dins la furgoneta.
Per fi tenia una nova casa. Aquesta és petita, però no ens falta de
res, hi tenim aigua i cada dia ens porten menjar. Aquí hi estaré quasibé dos anys, així quan sortim ens quedarem pels voltants i no marxaré cap a l'Àfrica.
Des de casa n'hem vist passar moltes com nosaltres, vénen d'Europa i viatgen cap a l'Àfrica, algunes han fet parada aquí als aiguamolls de la Puda, en aquestes basses, on hi ha molt menjar.
Un dia varen entrar a casa uns homes que ens varen posar nom, des d'ara em diré AOS6. Totes les meves companyes també tenen nom, així quan algú ens vegi podrà saber on hem crescut.
Han passat molts mesos, ens hem fet grosses i fortes. Ara ja ha arribat la primavera, som a l'abril de 2008 i tenim moltes ganes de conèixer la nostra nova terra, ens han dit que hi ha un estany molt gros i que estan fent unes llacunes noves a can Morgat, que hi ha molts camps i llocs on trobar menjar.
Tant de temps dins la nostra casa, no ens atrevim a sortir. La porta és oberta i poc a poc jo i les meves companyes, fem els primers passos i volades en llibertat, sobre aquesta terra que serà casa nostra per sempre.
Algunes volen molt alt fins als núvols, altres es queden a la llacuna. Ens despedim dels qui ens varen cuidar, és hora d'explorar tot aquest territori i paisatge.
Han passat molts mesos des que vaig marxar a conèixer el pais.
Ara a mitjans de febrer de 2009, he tornat i alguna cosa ha canviat a casa meva, hi ha un aviari nou, aquest sí que és maco i a més han pensat en mí: han instal.lat dos nius a sobre.
Des d'aquí animaré a les meves companyes de dins i de fora, ja que la A20X també m'ha acompanyat en el viatge. No ha tingut tanta sort, va conèixer una alemanya, però per problemes amb l'idioma no ha reeixit l'amistat.
No he tornat sol, la meva companya la 8A39 és de Santpedor, la vaig conèixer en el meu viatge, ens hem fet molt bons amics i l'he portat a casa. Aquesta comarca li agrada molt, i el lloc per viure encara més. Així que em poso a treballar, he de fer un niu digne d'una reina, amb moltes branquetes i folrat de palla, que ella és molt exigent.
El nostre amor ha donat fruit: a primers de maig han nascut dos pollets, que en són de macos! Ara pla he de treballar, no puc parar ni un moment de buscar menjar, sort en tinc dels cuidadors de les companyes de l'aviari, que me'n donen una mica.
Els dies passen, ara els pollets ja són més grossos, es poden estar moltes estones sols i podem compartir la feina de buscar menjar.
Però a la vida no tot són flors i violes, un dels nostres fillets ha caigut del niu i s'ha trencat una ala. Quan el cuidador el troba ja és mort.
El temps passa, el nostre fillet que es diu 8A8H "Xiula" ja fa molts dies que va marxar volant cap a l'Àfrica. Ell no ha perdut instint migrador, però la propera primavera tornarà a casa i nosaltres l'estarem esperant.
Cada dia parlo amb les meves companyes de l'aviari, els dic: molt aviat, a la primavera, podreu sortir, recórrer el món i fer com ell, tornar amb una parella i criar. Podreu veure com els vostres fills marxen i esperareu que tornin l'any següent del llarg viatge a l'Àfrica.
A nosaltres ens agrada molt aquest lloc, és a casa nostra, des de fa molts anys, per això ens hem quedat. Si ens respecteu, en poc temps serem moltes més, i podreu gaudir dels nostres vols. Us ajudarem a controlar els insectes i petits mamífers que fan mal als sembrats. Segur que podem conviure tots plegats.
El 24 de juliol de 1984, varen arribar nou homes del sector naval i del centre de buceig de Cartagena, tot i que buscaven un avió no hi havia cap representant de l’exèrcit de l’aire. 
